1-2: Els temes que apareixen a Surplus son, principalment, el consumisme, però també hi han d’altres com la pobresa al món, el contrast entre els rics i els pobres, els diners en general, el treball, el menjar…

Bona nit a tots, aquí us les meves respostes a les preguntes de l'obra de l'Erik Gandini:
1- El tema principal de l’obra és el consumisme al mon. Es parla durant tota l’obra d’aquest temes, i d’altres relacionats amb això.
2- D’altres temes que hi apareixen son: la política, l’alimentació, els països d’Àfrica, que son pobres, de la tecnologia, i de l’economia al mon entre molts temes mes
3- El tema principal es tracte des del punt de vista de diferents joves que viuen en tot el mon i de persones que en saben d’aquest tema. Veuen el consumisme com una cosa realment dolenta, que esta arruïnen el mon en el que vivim, que fomenta el distanciament i la diferencia econòmica entre els diferents països, i que transforma les persones en veritables monstres.
4- Realment no se exactament quina funció te la musica a l’obra. Pot ser per fer-la mes interessant i perquè la música també forma part del consumisme. A l’obra es juga tota l’estona amb la música, i canvia cada cop que el missatge es diferent, com les imatges.
5- Crec que no es un documental clàssic perquè ja al principi es juga amb les veus i amb la música, i hi ha jocs d’imatges i de paraules. Als documentals clàssics sol parlar una sola persona, i es una explicació extensa d’un tema en concret, en canvi aquí s’ha d’interpretar mes el missatge que es transmet des de molts punts de vista diferents, amb moltes explicacions indirectes amb les imatges i el so, i poques vegades parla una sola persona durant una estona considerable. Sembla un documental modern que atrau a la gent per la seva estructura i les seves característiques tècniques.
6- Crec que el director, Erik Gandini vol aconseguir que el públic vegi la realitat del consumisme, però d’una manera diferent a la resta del documentals, i que la gent se’n recordi per sempre. Potser vol que la gent es consciencií i canvií, perquè tothom pugui tenir el mateix, que no es destorci el mon solament pensant en els diners sense deixar de comprar. Crec que vol que la societat d’avui vegi tot el que , i que no cal en tenir tant,que hi ha coses molt mes importants. Des de el meu punt de vista Erik Gandini se’n surt be, però a vegades es difícil d’entendre el missatge que ens vol donar, amb tots els jocs de paraules, imatges i so.

Adeu!! Helena.

1.El tema principal de aquest documental es la critica sobre el consumisme, la manipulació i la globalització.

2.Els altres temes que hi apareixen son:
- el rentat de cervell que pateix la gent, que patim, amb tota la publicitat que veiem al nostre voltant diàriament.
- les diferents emocions humanes (exemples: la noia cubana que adquireix ràpidament costums consumistes anant a Anglaterra de ’fats foods’ en ‘fats foods’; un jove insatisfet de la seva riquesa, que ja no aprofita de res perquè ho pot tenir tot; un escriptor explica el moviment anti-globalització).
- el perill de deixar-se endur per la informació polititzada.

3.Els punts de vista que tracten el tema principal son el de els consumidors, els productors, i els punts de vista politics i culturals.

4.La música serveix per unir les diferents imatges, amb un ritme unificador, que té una espècie de ‘boom boom’ que fa que impactin més les diferents visualitzacions.

5. No, no ho es. Aquest documental es sembla a un patchwork, és com si fossin una mescla de curtes publicitats audiovisuals amb muntatges ràpids de vídeo, música forta i llums que impacten. Els discursos seleccionats de Fidel Castro, George Bush i Bill Gates son utilitzats en veu off i estan postats d’una manera contextual que fa que pareixin ridículs (exemple: el discurs de Bill Gates sobre els ordinadors que portaran pau al món). També s’han utilitzats trucs amb les veus i els llavis per que aparentin més ridículs.
Això fa que el documental sigui original, curiós i que qualsevol se senti lluny del avorriment.

6.Crec que vol que ens adunem del mal que estem causant al medi ambient per culpa de la nova tecnologia. I que amb la tecnologia pensàvem que seriem més lliures, però la única cosa que ens ha aportat es consumir més i més, ara som uns esclaus de la consumició, el que ens aporta es només poder escollir entre una marca o una altra.
Amb les paraules del escriptor, que no se ben bé qui es, ens diu que tendiríem que tornar a la època de pedra per salvar la humanitat i el medi ambient, i així poder acabar amb lo que és la modernitat.
Crec que s’han surt bastant bé, a mi m’ha arribat el seu missatge, i crec que a partir d’ara tendiríem que seguir tots aquests missatge per poder tenir una vida simple i feliç.

1- El tema principal de l’obra és la crítica al consum.

2- Apareixen els temes següents: la política, la violència, la contaminació, l’explotació.

3- El tema principal es tracta des de punts de vista diferents: es tracta el tema des de diferents ideals polítics, condicions socials i situació del país. Per exemple, els països en vies de desenvolupament veuen el consum, com el monopoli dels països occidentals. En canvi, aquests últims països veuen el problema com que els països pobres ho volen destruir tot. També es pot observar, la manera de pensar sobre el tema, des de un punt de vista comunista, com es el cas de Cuba o bé des del punt de vista de un model capitalista com es ara els Estats Units.

4- La música en aquest documental és molt important. Per una part, presenta la situació y la manera de pensar del lloc que es presenta. Però també és característica del lloc on transcorre en aquell moment l’acció.

5- És evident, que no es tracta de un documental clàssic. Es juga amb les paraules dels polítics, com ara les de Bush, però també es juga amb les imatges. Tot això per poder millor comunicar el missatge. També s’insisteix en termes precisos, per poder també, arribar al missatge que vol fer passar el documental.

6- Eric Gandini volt fer passar un missatge molt precís: Comparar el consum com l’arma de destrucció de la societat. Per això insisteix molt en alguns termes. Per ser més convincent també juga amb les paraules dels polítics que són els que influeixen més en el pensament de la població. Per mi, crec que està una mica exagerat en general, i es veu tot una mica distant, potser superficial. Però si que és veritat, que s’entén molt bé el missatge que volt fer passar i consciència l’espectador.

1) El tema principal de l'obra és el consumisme.

5) Això no és un documental clàssic perquè normalment hi ha algú que parla, i no se solen fer jocs imatges/paraules, amg música i que l'opinió te la formis tú mateix.